Doncs és complicat però sempre hi anem de cap, el repte està servit però sempre guanya l'esperit. Els qui estimem la muntanya sempre trobem la manera de justificar l'esforç i el patir per aconseguir el nostre cim David, El Montseny '97 http://sersesenton.blogspot.com.es/2015/11/la-pedra-de-david-es-un-qorner-i-te.html Un missatge d’aquest estil em donava , mentres regava el jardí de la part del davant de la Vil·la Maria un mirlo es mascle quan es negre, té el bec taronja, em diu la Gal·la, quan li he explicat el que m'havia deixat atònit durant una bona, una agradabilíssima estona, que es l’ocell que creu que és el meu pare, el Pepe, m’ha recordat que venia cada dia a la terrassa de Trujillos i es menjava el pinso de la Lluna i la Porreta, les dus gatetes filles de Ganja la gata que tenia la Maica .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada